S'acaba

Em miro al miralli que veig, ya no em veig a mi, veig un altre home completament diferent, trist i abatut, fins i tot el color dels seus ulls ha cambiat, e sun cor ofegat per el dubte. Es una anima en pena, diguem...quan fa que no aixeques el cap? no soporta recordar, no soportaplorar, fa temps que no li cauen les llagrimes, es per aixo, si, les llagrimes li han aclarit els seus ulls, han mullat la seva alegria, les seves ganes de viure, el seu amor, la seva anima...tot, s'ha esquinçat com paper mullat. S'em fa dificil pensar, quan tinc un concepte aixi de mi pero, dia a dia, aquesta imatge sobre cami i es fa present, es trist, somriure nomes influenciat per les drogues, quan interiormentse que tu i solament tu ets capaç d'arrencarmeel somriure mes pur. Es trist viure la meva vida, castigantme dia si i dia tambe, lamentantme del que no vaig fer ahir, i creant patiments a gent que no s'ho mereix. Soc com una espelma, al principi brilla timidament i amb forma tremolosa, cada dia intenta cremar amb mes força, despres, arriba al seu punt maxim, es gran i esbelta, brilla cegament i emana calor, es reconfortant,despres, s'apaga...pero abans es va ofegant lentament en la seva propia cera, va cambiant de color, palideix, es va encongint, fins a morir, morir per culpa seva, morir pero voler arribar al seu maxim esplendor, mor perque es idiota, Soc idiota. Vomito, em doblego sobr emi mateix, amago el cap, i ja esta, potser somio despert , soc massa ingenu, massa, quan aprendre que les coses mai son com jo vull, avui m'has dictat sentencia de mort.

M'apago...