Encara puc alvirar l'espurna que em va atrapar, teranyina de seda que m'acariciava. Un terro de sucre desfent-se en un got de llet tebia. Coses que reconfortaven i animaven a seguir dins la closca buida d'una mentida ufana amb Vida per nom.
Es trist veure com les ferides s'obren i les cicatrius ploren rius de sang terbola on hi ha escrites les malediccions dels deus. Una alenada roent s'escapa de la meva gola, un crit esfereidor contra aquells que juguen amb la sort dels homes prostituint-la.
Es trist saber que vares neixer marcat per allo que no anava amb tu, una taca dins l'estirp indestructible dels homes, poseidors de tot allo que volen.
Exiliat del desti que vares somiar, per una escala trencada que no et permet arribar. Un punt i final dins l'historia, potser val mes empendre un viatge, i esmicolar el mirall en que un dia vas veure-hi la sortida. Caminar per sobre els vidres hi deixar-hi la marca de sang inevitable, podrida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario